Desig en la pols

Quan, després de sis anys de presó per homicidi, Lonnie Wilson va tornar a casa, carregat d’amargor, les coses havien canviat. El pare s’havia fet vell, Maude, la germana gran, que tant l’estimava, havia esdevingut una conca enèrgica però plena de tristesa, el germà petit, Clint, era un jove feble i pusil·lànime, i Cara ja no era una nena: era una jove bellíssima i calculadora, disposada a utilitzar les seves qualitats físiques per sortir de la misèria. Lonnie havia estat el puntal de la casa, l’home fort. Ara estaven carregats de deutes i depenien absolutament del coronel Arbister, l’amo de tot, que els volia fer fora. Els seus esperaven que Lonnie redrecés la situació, però no era ja el Lonnie d’abans. Ningú no havia entès per què després d’atropellar una dona havia fugit com un gos i l’havia deixada morir. Potser el coronel Arbister i aquell fill seu, Peter, que tant odiaven els Wilson, en sabien alguna cosa.